Bé, sento tornar a anunciar un trasllat d'aquest blog, però ho faig per millorar el disseny de la plantilla i per tenir més opcions.
Aqui teniu la direcció del nou blog:
http://boques.wordpress.com/
Perdoneu les molèsties, espero que sigui la definitiva, o si menys no, l'últim trasllat en mesos o anys!
Salut i ens veiem per alli!
dijous, 6 de desembre del 2007
dilluns, 26 de novembre del 2007
Ara ve quan lo maten
Avui he començat la primera de les tres setmanes d'exàmens que tindrem repartides al llarg del curs (que en realitat duren més d'una setmana). Francament no em preocupa gaire, ja que la majoria d'ells els tinc bastant ben preparats.
Miro la meva agenda escolar... i veig que avui hem fet exàmen trimestral de castellà. Un exàmen tipus selectivitat que, francament, i amb tota la modèstia del món, és molt assequible. A pesar de patir un mal de cap d'aquells que emprenyen (arrossegat del cap de setmana, el motiu del qual podeu deduir vosaltres mateixos) doncs m'ha anat força bé.
Demà tinc "festa", cosa que em permetrà preparar-me tranquilament el trimestral de filosofia de dimecres, i entre que és una rèplica del segón parcial, i el tema és Plató (filòsof més que sobat per culpa d'alguns maranyeros...) doncs no hi ha d'haver cap problema.
Dijous tinc el trimestral de física (encarriladet) i el tercer parcial d'història, que encara m'he de preparar.
Divendres no hi ha res, dilluns tinc el de matemàtiques trimestral (aquí espero riure), dimarts els trimestrals d'anglès i català i dimecres el segón parcial de català (aquí patirem).
Encara falta posar data al segón parcial de tecnologia (quina casualitat...) i evidentment, sense possibilitat de salvació, hauré de fer un exàmen de recuperació del primer parcial (del segón espero que no perquè no és complicat). Tenint en compte que s'han d'entregar notes just després del pont de la Constitució, espero fer la recuperació abans de les mini-vacances, aixi després a les notes surt tot ben aprovadet. Si no és així, haurem de fer una entrada a classe a l'estil finlandès o alemà (és broma... Jo sóc dels qui fotrie una bomba i a volar tots).
En fi... Si tot va bé... ens tornem a veure dimecres!
Salut i a llegir-s'ho per sobre!
Miro la meva agenda escolar... i veig que avui hem fet exàmen trimestral de castellà. Un exàmen tipus selectivitat que, francament, i amb tota la modèstia del món, és molt assequible. A pesar de patir un mal de cap d'aquells que emprenyen (arrossegat del cap de setmana, el motiu del qual podeu deduir vosaltres mateixos) doncs m'ha anat força bé.
Demà tinc "festa", cosa que em permetrà preparar-me tranquilament el trimestral de filosofia de dimecres, i entre que és una rèplica del segón parcial, i el tema és Plató (filòsof més que sobat per culpa d'alguns maranyeros...) doncs no hi ha d'haver cap problema.
Dijous tinc el trimestral de física (encarriladet) i el tercer parcial d'història, que encara m'he de preparar.
Divendres no hi ha res, dilluns tinc el de matemàtiques trimestral (aquí espero riure), dimarts els trimestrals d'anglès i català i dimecres el segón parcial de català (aquí patirem).
Encara falta posar data al segón parcial de tecnologia (quina casualitat...) i evidentment, sense possibilitat de salvació, hauré de fer un exàmen de recuperació del primer parcial (del segón espero que no perquè no és complicat). Tenint en compte que s'han d'entregar notes just després del pont de la Constitució, espero fer la recuperació abans de les mini-vacances, aixi després a les notes surt tot ben aprovadet. Si no és així, haurem de fer una entrada a classe a l'estil finlandès o alemà (és broma... Jo sóc dels qui fotrie una bomba i a volar tots).
En fi... Si tot va bé... ens tornem a veure dimecres!
Salut i a llegir-s'ho per sobre!
diumenge, 18 de novembre del 2007
Parlant, la gent s'entén
Dins la societat en que vivim, sembla complicat que els conflictes entre persones s'arreglin dialogant, i parlant les coses clares.
Per sort, hi ha gent que et sorprèn quan, després de molts dies de mal rotllo i d'intent per apropar postures sense éxit, són ells qui prenen la iniciativa per primera vegada (de part seva) per solucionar mals entesos.
Enmig d'un ambient nocturn i discotequer, també es poden solucionar les coses. Ahir, dues persones es van sentar amb dos cubates sobre la taula (els primers) i van començar a dialogar, a expressar els seus pensaments sobre el conflicte que s'havia creat. Finalment, després d'uns 30 minuts parlant amb un to normal i cordial, es van solucionar els mal rotllos i vam gaudir d'una bona nit amb altres persones.
M'alegra saber que, després de diferents intents d'apropar postures frustrats, la gent s'acaba sentant al voltant d'una taula i solucionen els seus problemes sense més.
Un problema menys, i 10€ més a la butxaca (amb 5 cubates a sobre ets capaç inclús de trobar-te un bitllet de 10 euros al terra d'una discoteca).
Salut i a dialogar!
Per sort, hi ha gent que et sorprèn quan, després de molts dies de mal rotllo i d'intent per apropar postures sense éxit, són ells qui prenen la iniciativa per primera vegada (de part seva) per solucionar mals entesos.
Enmig d'un ambient nocturn i discotequer, també es poden solucionar les coses. Ahir, dues persones es van sentar amb dos cubates sobre la taula (els primers) i van començar a dialogar, a expressar els seus pensaments sobre el conflicte que s'havia creat. Finalment, després d'uns 30 minuts parlant amb un to normal i cordial, es van solucionar els mal rotllos i vam gaudir d'una bona nit amb altres persones.
M'alegra saber que, després de diferents intents d'apropar postures frustrats, la gent s'acaba sentant al voltant d'una taula i solucionen els seus problemes sense més.
Un problema menys, i 10€ més a la butxaca (amb 5 cubates a sobre ets capaç inclús de trobar-te un bitllet de 10 euros al terra d'una discoteca).
Salut i a dialogar!
diumenge, 11 de novembre del 2007
Envia "Politono (espacio) ¿Y por qué no te callas?" al 7969
En menys de 12 hores després d'haver-se produït l'enfrontament verbal entre Hugo Chávez i Zapatero (amb intervenió espontània del rei Joan Carles I) el "moc" que li va soltar el monarca español al president veneçolà s'ha fet famós arreu del món.
El fet de dir la frase/exigència "¿Y por qué no te callas?" no té gaire importància, però agafa ressò mediàtic quan la diu una persona que tradicionalment (o perquè així ho exigeix el càrrec que ocupa) no perds els "nervis" d'aquesta manera, i a sobre si aquesta va dirigida a un altre "cap d'Estat", imagineu-vos.
En primer lloc, el que diré ara ho dic sense la influència de cap mena de substància tipus drogues o alcohol, ni tampoc sota l'amenaça de que alguna arma em voli el cap: ¡Ole sus huevos JuanCa! Ja era hora que algú plantès cara a un personatge que només es dedica a aferrar-se al poder del seu país i a fotre a parir a tots aquells que no pensin com ell. Una persona que clausura un canal de TV de Venezuela perquè no comparteix la ideologia d'aquest dictador. Un cobard, que fot a parir a aquells que no es poden defensar en aquell moment.
També s'ha de dir: Chapó Sr. Zapatero per defensar a una persona que, a pesar de que té unes idees molt contràries a les seves, va sentir com a compatriota seu i va decidir donar la cara, amb tota la raó del món.
Independentment de les idees que pugui tenir el Sr. Aznar, estic radicalment en contra que algú califiqui de fascista a algú altre pel sol fet de estar en contra seu. I menys si això ho diu tot un president/dictador de Venezuela. És una bona noticia que l'expresident del govern espanyol hagi trucat a l'actual president per agrair-li la defensa que va fer de la seva persona devant els insults d'alguns energúmens. Això ens diu que quan toca, hi ha bon rotllo.
Ara bé, llàstima que d'això no n'ha prés exemple el senyor Rajoy ni el PP, que s'ha limitat a dir que la resposta de Zapatero ha estat correcta... PERÒ... I el "però" segueix amb el discurs de cada dia. Resumint, que tot és culpa de ZP.
Que quedi clar que ni sóc monàrquic, ni sóc Juan Carlista, ni sóc socialista, ni sóc del PP, ni em sento espanyol, però em trec el barret per l'actitud de tots ells (excepte de Rajoy) devant les descalificacions d'un impresentable.
Salut i a callar!
El fet de dir la frase/exigència "¿Y por qué no te callas?" no té gaire importància, però agafa ressò mediàtic quan la diu una persona que tradicionalment (o perquè així ho exigeix el càrrec que ocupa) no perds els "nervis" d'aquesta manera, i a sobre si aquesta va dirigida a un altre "cap d'Estat", imagineu-vos.
En primer lloc, el que diré ara ho dic sense la influència de cap mena de substància tipus drogues o alcohol, ni tampoc sota l'amenaça de que alguna arma em voli el cap: ¡Ole sus huevos JuanCa! Ja era hora que algú plantès cara a un personatge que només es dedica a aferrar-se al poder del seu país i a fotre a parir a tots aquells que no pensin com ell. Una persona que clausura un canal de TV de Venezuela perquè no comparteix la ideologia d'aquest dictador. Un cobard, que fot a parir a aquells que no es poden defensar en aquell moment.
També s'ha de dir: Chapó Sr. Zapatero per defensar a una persona que, a pesar de que té unes idees molt contràries a les seves, va sentir com a compatriota seu i va decidir donar la cara, amb tota la raó del món.
Independentment de les idees que pugui tenir el Sr. Aznar, estic radicalment en contra que algú califiqui de fascista a algú altre pel sol fet de estar en contra seu. I menys si això ho diu tot un president/dictador de Venezuela. És una bona noticia que l'expresident del govern espanyol hagi trucat a l'actual president per agrair-li la defensa que va fer de la seva persona devant els insults d'alguns energúmens. Això ens diu que quan toca, hi ha bon rotllo.
Ara bé, llàstima que d'això no n'ha prés exemple el senyor Rajoy ni el PP, que s'ha limitat a dir que la resposta de Zapatero ha estat correcta... PERÒ... I el "però" segueix amb el discurs de cada dia. Resumint, que tot és culpa de ZP.
Que quedi clar que ni sóc monàrquic, ni sóc Juan Carlista, ni sóc socialista, ni sóc del PP, ni em sento espanyol, però em trec el barret per l'actitud de tots ells (excepte de Rajoy) devant les descalificacions d'un impresentable.
Salut i a callar!
dijous, 8 de novembre del 2007
Autobusos de Lleida S.A. Grup Sarbus: Cachondeo històric
Només he dedicat un post dels aproximàdament 50 que he publicat en la meva vida de blogger a parlar de la meva ciutat. I a sobre l'únic que vaig escriure va ser en motiu de les eleccions municipals de 2007, per elogiar al guanyador. Opinió la qual mantinc amb matisos.
Com heu pogut comprovar en el títol d'aquest post, avui parlaré d'un conflicte (podriem dir històric) que tenim els veïns del meu barri amb l'empresa privada (no fa gaire, pública) que gestiona el transport urbà de la ciutat de Lleida.
Fa exàctament 9 anys i 10 mesos que sóc usuari molt habitual d'una de les linies d'autobus de la ciutat (la L8). He vist al llarg d'aquest temps com la linia ha anat canviant d'itinerari, recorregut i freqüència de pas. Una linia que ha passat de tenir una volta que durava 30 minuts a 1 hora, i que ha passat d'1 a 3 autobusos.
Accions dutes a terme amb intenció de millorar la qualitat d'aquesta linia d'autobus conflictiva, però que han fracassat, excepte una. Però curiosament, quan millor estàvem, va i ens tornen a tocar els cataplins. Allarguen la linia fins a la mismíssima Torrefarrera, a 5 km de Lleida, i no amplien la flota d'autobusos per nosaltres. Per tant això suposa un augment de la durada d'una volta, i per tant un augment de la freqüència de pas, que passa de 15 a 20 minuts. Una autèntica vergonya tenint en compte que a Barcelona, la linia que té la freqüència més gran és de 12 minuts. Tot això per arribar a les Germanetes dels Pobres (residència de monges per a gent gran) i apropar als xinos, negres i demés gent de fora (no sóc racista, sóc ordenat) al polígon de Torrefarrera. No em sembla malament que fàcin això, però si ho fan, doncs procurin com a mínim mantenir la freqüència de pas.
Aquesta mesura crea molts problemes als usuaris. Per exemple, si se t'escapa l'autobús, ja has begut oli. Per què? Doncs perque el següent no passa fins al cap de 20 minuts (poden ser 25) (una bestiada). Servidor ha de córrer pel matí per agafar el bus, i a sobre molts dies passa abans del previst, i ja el veieu esperant al següent, cosa que comporta arribar tard a classe. A part, els conductors van lentíssims (en la nostra linia de bus) ja que han de fer temps per arribar a 1 hora per volta, ja que el recorregut dura exàctament entre 50 i 55 minuts. Sembla que anem amb el bus turístic.
Un altre problema és la qualitat dels autobusos. Gràcies a una queixa que vaig transmetre personalment al senyor alcalde (espero que torni aviat al meu institut), tenim 1 dels 3 autobusos decent (van tardar 3 dies en canviar-lo). Però és insuficient, perquè és vergonyós que encara tinguem circulant un bus que és més gran que jo (en edat). És vergonyós que una senyora d'edat avançada tingui que demanar ajuda per accedir al bus. És vergonyós que una senyora amb una cadireta amb el seu fill hagi de fer-lo baixar i plegar-la per pujar. I és vergonyós que un paralític no pugui accedir en alguns autobusos.
Ara estàn en periode de fer enquestes i preguntar als usuaris diferents qüestions relacionades amb la qualitat del transport públic de la ciutat. Després analitzaràn els resultats i prendràn les mesures adients.
Millori el que hi ha senyor alcalde, no la torni a cagar.
Salut!
Com heu pogut comprovar en el títol d'aquest post, avui parlaré d'un conflicte (podriem dir històric) que tenim els veïns del meu barri amb l'empresa privada (no fa gaire, pública) que gestiona el transport urbà de la ciutat de Lleida.
Fa exàctament 9 anys i 10 mesos que sóc usuari molt habitual d'una de les linies d'autobus de la ciutat (la L8). He vist al llarg d'aquest temps com la linia ha anat canviant d'itinerari, recorregut i freqüència de pas. Una linia que ha passat de tenir una volta que durava 30 minuts a 1 hora, i que ha passat d'1 a 3 autobusos.
Accions dutes a terme amb intenció de millorar la qualitat d'aquesta linia d'autobus conflictiva, però que han fracassat, excepte una. Però curiosament, quan millor estàvem, va i ens tornen a tocar els cataplins. Allarguen la linia fins a la mismíssima Torrefarrera, a 5 km de Lleida, i no amplien la flota d'autobusos per nosaltres. Per tant això suposa un augment de la durada d'una volta, i per tant un augment de la freqüència de pas, que passa de 15 a 20 minuts. Una autèntica vergonya tenint en compte que a Barcelona, la linia que té la freqüència més gran és de 12 minuts. Tot això per arribar a les Germanetes dels Pobres (residència de monges per a gent gran) i apropar als xinos, negres i demés gent de fora (no sóc racista, sóc ordenat) al polígon de Torrefarrera. No em sembla malament que fàcin això, però si ho fan, doncs procurin com a mínim mantenir la freqüència de pas.
Aquesta mesura crea molts problemes als usuaris. Per exemple, si se t'escapa l'autobús, ja has begut oli. Per què? Doncs perque el següent no passa fins al cap de 20 minuts (poden ser 25) (una bestiada). Servidor ha de córrer pel matí per agafar el bus, i a sobre molts dies passa abans del previst, i ja el veieu esperant al següent, cosa que comporta arribar tard a classe. A part, els conductors van lentíssims (en la nostra linia de bus) ja que han de fer temps per arribar a 1 hora per volta, ja que el recorregut dura exàctament entre 50 i 55 minuts. Sembla que anem amb el bus turístic.
Un altre problema és la qualitat dels autobusos. Gràcies a una queixa que vaig transmetre personalment al senyor alcalde (espero que torni aviat al meu institut), tenim 1 dels 3 autobusos decent (van tardar 3 dies en canviar-lo). Però és insuficient, perquè és vergonyós que encara tinguem circulant un bus que és més gran que jo (en edat). És vergonyós que una senyora d'edat avançada tingui que demanar ajuda per accedir al bus. És vergonyós que una senyora amb una cadireta amb el seu fill hagi de fer-lo baixar i plegar-la per pujar. I és vergonyós que un paralític no pugui accedir en alguns autobusos.
Ara estàn en periode de fer enquestes i preguntar als usuaris diferents qüestions relacionades amb la qualitat del transport públic de la ciutat. Després analitzaràn els resultats i prendràn les mesures adients.
Millori el que hi ha senyor alcalde, no la torni a cagar.
Salut!
dilluns, 5 de novembre del 2007
Satisfacció
Aquesta seria la paraula que defineix millor la sensació que tinc després de fer la primera classe de matemàtiques de la meva vida.
He de reconéixer que al principi estava una mica nerviós i a l'hora impacient. Pensava que no tindria suficient temps per explicar tot el tema que tocava, però finalment me'n he sortit prou bé. Pels companys que m'escoltaven segurament haurà sigut una classe algo farragosa, ja que només disposava d'uns 45 minuts per explicar el Binomi de Newton, amb exemples i demostracions incloses, i no em podia arriscar a "columpiar-me" gaire per no tenir que córrer al final. Penso que el fet de preparar-se a fons una cosa que has de fer en un curt termini de temps no serveix, ja que quan arribes al moment de fer-ho acabes improvitzant, i acaba sent millor. Avui la majoria dels companys que s'han quedat amb mi m'han assegurat que ho han entés prou bé, però la prova definitiva que em demostrarà això la passaré demà.
Ha sigut una experiència força interessant i m'ha convençut encara més del que vull fer en el futur.
El treball de recerca segueix evolucionant, i un cop acabi amb el treball de camp, enllestiré tota la part de teoria i ja podré ultimar els detalls que em quedaràn. M'agrada el que faig :)
Abans d'acabar el post vull agraïr als meus companys de classe la seva colaboració, per participar en la part experimental del meu treball, i també agraïr al meu tutor el fet d'ajudar-me a desenvolupar el TdR i sobretot per cedir-me part del seu temps per a que jo pugui fer les classes i passar la prova als meus companys.
Bé, aquest últim paràgraf l'hauré de repetir el dia 5 o 6 de febrer, però ja m'anticipo :)
Salut i gràcies !
He de reconéixer que al principi estava una mica nerviós i a l'hora impacient. Pensava que no tindria suficient temps per explicar tot el tema que tocava, però finalment me'n he sortit prou bé. Pels companys que m'escoltaven segurament haurà sigut una classe algo farragosa, ja que només disposava d'uns 45 minuts per explicar el Binomi de Newton, amb exemples i demostracions incloses, i no em podia arriscar a "columpiar-me" gaire per no tenir que córrer al final. Penso que el fet de preparar-se a fons una cosa que has de fer en un curt termini de temps no serveix, ja que quan arribes al moment de fer-ho acabes improvitzant, i acaba sent millor. Avui la majoria dels companys que s'han quedat amb mi m'han assegurat que ho han entés prou bé, però la prova definitiva que em demostrarà això la passaré demà.
Ha sigut una experiència força interessant i m'ha convençut encara més del que vull fer en el futur.
El treball de recerca segueix evolucionant, i un cop acabi amb el treball de camp, enllestiré tota la part de teoria i ja podré ultimar els detalls que em quedaràn. M'agrada el que faig :)
Abans d'acabar el post vull agraïr als meus companys de classe la seva colaboració, per participar en la part experimental del meu treball, i també agraïr al meu tutor el fet d'ajudar-me a desenvolupar el TdR i sobretot per cedir-me part del seu temps per a que jo pugui fer les classes i passar la prova als meus companys.
Bé, aquest últim paràgraf l'hauré de repetir el dia 5 o 6 de febrer, però ja m'anticipo :)
Salut i gràcies !
dimarts, 30 d’octubre del 2007
No vaig bé
Malauradament, avui he tornat a viure l'enèssim episodi d'ansietat. Probablement sigui l'expressió física de tot el que em passa ara mateix.
A nivell personal és com pitjor estic. Cada dia que passa em distancio de la gent que han estat al meu costat durant anys. El motiu exacte no el sé, però que uns s'enfadin amb mi sense jo saber per què, i uns altres ja m'ignorin quasi per complet... doncs no ho entenc. No em poden acusar de no fer-hi res al respecte. M'he mogut i m'he interessat per arreglar-ho, però mai ha sortit bé. Per sort encara em falta bastant per quedar-me sol.
A nivell d'estudis, no em va tant malament, però no estic com per tirar coets. Cometo errors tontos en alguns exàmens, i això em perjudica bastanta nota. Em costa concentra'm a classe. I això sumat a que aquest curs requereix major atenció i concentració que tots els anteriors, doncs ja podeu deduir la situació. Per fortuna, només ha passat mes i mig de classe, i el temps de reacció és suficient. A part, sóc dels que necessita un 5 per accedir a carrera (i això rebaixa la exigència), però està clar que com més alta sigui la mitja final, millor.
Em deixo coses al tinter, però prefereixo guardar forces per escriure i preparar el TdR.
Salut!
A nivell personal és com pitjor estic. Cada dia que passa em distancio de la gent que han estat al meu costat durant anys. El motiu exacte no el sé, però que uns s'enfadin amb mi sense jo saber per què, i uns altres ja m'ignorin quasi per complet... doncs no ho entenc. No em poden acusar de no fer-hi res al respecte. M'he mogut i m'he interessat per arreglar-ho, però mai ha sortit bé. Per sort encara em falta bastant per quedar-me sol.
A nivell d'estudis, no em va tant malament, però no estic com per tirar coets. Cometo errors tontos en alguns exàmens, i això em perjudica bastanta nota. Em costa concentra'm a classe. I això sumat a que aquest curs requereix major atenció i concentració que tots els anteriors, doncs ja podeu deduir la situació. Per fortuna, només ha passat mes i mig de classe, i el temps de reacció és suficient. A part, sóc dels que necessita un 5 per accedir a carrera (i això rebaixa la exigència), però està clar que com més alta sigui la mitja final, millor.
Em deixo coses al tinter, però prefereixo guardar forces per escriure i preparar el TdR.
Salut!
dimecres, 24 d’octubre del 2007
Pifies.com
José L. Rodríguez Zapatero: "Aprovaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya"
Aquesta ha sigut una de les grans frases de Zapatero que l'han marcat durant el segon tram d'aquesta legislatura. I el culebrón encara no ha acabat. Ja veurem que decideix el Constitucional...
Però ara ja podem afegir una altra frase, i aquesta molt probablement marcarà la seva pre-campanya i campanya electoral del març vinent: "El AVE llegará a Barcelona el 21 de diciembre de 2007". Doncs bé, com diu un bon amic meu anomenat Homer Simpson: "¡ESO ES MENTIRA!".
La frase en sí sembla que no té massa importància, però si la situem en un context determinat ens donarem compte que la cagada és monumental. En un partit que va disputar la selecció de fútbol de la gran pàtria espanyola, en els rétols publicitaris es podia llegir perfectament com RENFE anunciava l'arribada de l'AVE a Barcelona el 21 de desembre. És a dir, aquesta gent ja ha començat a fer una campanya publicitària (basats en les promeses del Govern de l'Estat) d'un producte que ni tant sols està acabat, i seguríssimament no ho estarà el 21-D.
Qui té la culpa de tot plegat? Els tècnics que no en tenen ni puta idea? OHL perquè el seu president es va presentar a les eleccions del Real Madrid? El Govern? Malauradament, i com passa en la prèvia d'unes eleccions, el partit del Govern es dóna pressa a construir grans infraestructures per utilitzar-les com a suports electorals. Al final existeix el risc que si aquestes obres van a un ritme frenètic, s'ignorin algunes mesures de seguretat, o simplement aquestes no s'acabin en òptimes condicions.
Sincerament, no m'agradaria estar en la pell de molts usuaris de Rodalines que s'han d'aixecar a les 5:30 del matí per ser a les 8 a l'institut o a la feina.
Ja veurem com acaba tot plegat.
Salut, i no prometeu tant!
Aquesta ha sigut una de les grans frases de Zapatero que l'han marcat durant el segon tram d'aquesta legislatura. I el culebrón encara no ha acabat. Ja veurem que decideix el Constitucional...
Però ara ja podem afegir una altra frase, i aquesta molt probablement marcarà la seva pre-campanya i campanya electoral del març vinent: "El AVE llegará a Barcelona el 21 de diciembre de 2007". Doncs bé, com diu un bon amic meu anomenat Homer Simpson: "¡ESO ES MENTIRA!".
La frase en sí sembla que no té massa importància, però si la situem en un context determinat ens donarem compte que la cagada és monumental. En un partit que va disputar la selecció de fútbol de la gran pàtria espanyola, en els rétols publicitaris es podia llegir perfectament com RENFE anunciava l'arribada de l'AVE a Barcelona el 21 de desembre. És a dir, aquesta gent ja ha començat a fer una campanya publicitària (basats en les promeses del Govern de l'Estat) d'un producte que ni tant sols està acabat, i seguríssimament no ho estarà el 21-D.
Qui té la culpa de tot plegat? Els tècnics que no en tenen ni puta idea? OHL perquè el seu president es va presentar a les eleccions del Real Madrid? El Govern? Malauradament, i com passa en la prèvia d'unes eleccions, el partit del Govern es dóna pressa a construir grans infraestructures per utilitzar-les com a suports electorals. Al final existeix el risc que si aquestes obres van a un ritme frenètic, s'ignorin algunes mesures de seguretat, o simplement aquestes no s'acabin en òptimes condicions.
Sincerament, no m'agradaria estar en la pell de molts usuaris de Rodalines que s'han d'aixecar a les 5:30 del matí per ser a les 8 a l'institut o a la feina.
Ja veurem com acaba tot plegat.
Salut, i no prometeu tant!
dimarts, 23 d’octubre del 2007
No anem bé
Començo la meva nova etapa de blogger escrivint un post que pretén transmetre la meva inseguretat sobre l'inici d'aquest curs.
Ja hem fet uns quants exàmens, i francament, n'hi ha de fredes i de calentes. Curiosament les bones notes provenen del que jo anomeno la púrria de la púrria: anglès i filosofia. Però el que em sorprèn de veritat són els 2 fiascos que m'he endut fins ara: tecnologia i història.
Història certament és de lletres, però és una assignatura que penso que té un contingut força útil (saber-te fragments o succesos de la història del teu territori penso que és interessant) però fins a cert punt. Per què fins a cert punt? Doncs molt senzill. La història està plagada de detalls de tot tipus: de caire personal, polític, econòmic, geogràfic..., Però ens hauríem de plantejar fins on aquests detalls són importants. Jo personalment crec que "entra" millor estudiar-se un gran apartat d'un tema (per exemple: Trienni Liberal) i a partir d'aqui la gent estudia els fets més importants i després a l'exàmen pot "decorar" aquests fets amb detalls que seríen el complement per arribar a la màxima nota. Si l'exàmen només es basa en detalls... podem plegar (jo el primer).
Ara bé, després està la teoria següent: Nosaltres sabíem en tota seguretat què era el que entraria a l'exàmen, però clar, jo almenys no era concient del "calibre" de les preguntes, i no em queixo del "calibre", em queixo dels critèris, perquè escriure 3 cares de foli per treure un 3,75 (i estas totalment convençut que respons exactament al que et pregunten, amb una mica de context històric) doncs et sents impotent (cert també que reconeixo haver-me deixat coses, però tantes com per arribar tan sols a un 3,75?). Estic dient tot això sense haver pogut veure encara l'exàmen (potser m'enduc alguna sorpreseta), però sincerament ja me les veig venir. Parlo d'això perquè tinc constància que el meu professor d'història em llegeix i m'agrada ja que pot captar les idees/critiques/opinions que escric aqui, i ho utilitzo com a eina comunicativa i a l'hora de divulgació per al lector en general.
Abans parlava dels critèris d'avaluació. Segons critèris de selectivitat (i ara parlo mirant a tecnologia) en preguntes amb resposta múltiple (tipo test, o vertader/fals) cada pregunta fallada (a part de tenir un valor 0) restarà un 30% d'una pregunta ben contestada. Critèri absolutament just i correcte, ja que penalitza al pavo que fa la quiniela i per tant saps amb més exactitud qui se sap les preguntes, però sense passar-se. Doncs sorpresa la nostra quan vam veure un exercici de valor 2 punts, amb 5 preguntes de vertader o fals, i segons les condicions d'aquell exercici, cada pregunta fallada anul·lava una de bona (tenia valor 0 i restava el 100% d'una bona). Per situar-vos millor: Si responies a totes les preguntes, 1 error i 4 ben contestades suposava una nota d'1,25 sobre 2. Havent fallat 2 i conestant bé a 3, la nota d'aquell exercici era 0,5 sobre 2. I a partir del tercer error ja donava la nota negativa. Al meu barri d'això se'n diu robar. Lo bo és que després vas a comentar-li a l'examinador i et diu: Oh, xiquets, són les condicions del problema. Doncs aquestes condicions porten una escopeta a la mà amb la intenció de robar-te els cuartos (ai no, els punts). Després les notes parlen per si soles: Màxima nota? un 5,75.
No em queixo perquè han sigut males notes, ja que realment me les mereixo (encara no he vist l'exàmen d'història [diós que pesat]), però una cosa és treure un 3,5 i una altra és treure un 4 o un 4,5. I jo sóc dels que reclama fins la última dècima (ansia? No, justícia). L'estafador mai pot ser l'estafat.
Volia enfocar aquest post d'una altra manera, però bé, he anat escrivint i m'ha sortit això.
Salut i a reclamar !!
Ja hem fet uns quants exàmens, i francament, n'hi ha de fredes i de calentes. Curiosament les bones notes provenen del que jo anomeno la púrria de la púrria: anglès i filosofia. Però el que em sorprèn de veritat són els 2 fiascos que m'he endut fins ara: tecnologia i història.
Història certament és de lletres, però és una assignatura que penso que té un contingut força útil (saber-te fragments o succesos de la història del teu territori penso que és interessant) però fins a cert punt. Per què fins a cert punt? Doncs molt senzill. La història està plagada de detalls de tot tipus: de caire personal, polític, econòmic, geogràfic..., Però ens hauríem de plantejar fins on aquests detalls són importants. Jo personalment crec que "entra" millor estudiar-se un gran apartat d'un tema (per exemple: Trienni Liberal) i a partir d'aqui la gent estudia els fets més importants i després a l'exàmen pot "decorar" aquests fets amb detalls que seríen el complement per arribar a la màxima nota. Si l'exàmen només es basa en detalls... podem plegar (jo el primer).
Ara bé, després està la teoria següent: Nosaltres sabíem en tota seguretat què era el que entraria a l'exàmen, però clar, jo almenys no era concient del "calibre" de les preguntes, i no em queixo del "calibre", em queixo dels critèris, perquè escriure 3 cares de foli per treure un 3,75 (i estas totalment convençut que respons exactament al que et pregunten, amb una mica de context històric) doncs et sents impotent (cert també que reconeixo haver-me deixat coses, però tantes com per arribar tan sols a un 3,75?). Estic dient tot això sense haver pogut veure encara l'exàmen (potser m'enduc alguna sorpreseta), però sincerament ja me les veig venir. Parlo d'això perquè tinc constància que el meu professor d'història em llegeix i m'agrada ja que pot captar les idees/critiques/opinions que escric aqui, i ho utilitzo com a eina comunicativa i a l'hora de divulgació per al lector en general.
Abans parlava dels critèris d'avaluació. Segons critèris de selectivitat (i ara parlo mirant a tecnologia) en preguntes amb resposta múltiple (tipo test, o vertader/fals) cada pregunta fallada (a part de tenir un valor 0) restarà un 30% d'una pregunta ben contestada. Critèri absolutament just i correcte, ja que penalitza al pavo que fa la quiniela i per tant saps amb més exactitud qui se sap les preguntes, però sense passar-se. Doncs sorpresa la nostra quan vam veure un exercici de valor 2 punts, amb 5 preguntes de vertader o fals, i segons les condicions d'aquell exercici, cada pregunta fallada anul·lava una de bona (tenia valor 0 i restava el 100% d'una bona). Per situar-vos millor: Si responies a totes les preguntes, 1 error i 4 ben contestades suposava una nota d'1,25 sobre 2. Havent fallat 2 i conestant bé a 3, la nota d'aquell exercici era 0,5 sobre 2. I a partir del tercer error ja donava la nota negativa. Al meu barri d'això se'n diu robar. Lo bo és que després vas a comentar-li a l'examinador i et diu: Oh, xiquets, són les condicions del problema. Doncs aquestes condicions porten una escopeta a la mà amb la intenció de robar-te els cuartos (ai no, els punts). Després les notes parlen per si soles: Màxima nota? un 5,75.
No em queixo perquè han sigut males notes, ja que realment me les mereixo (encara no he vist l'exàmen d'història [diós que pesat]), però una cosa és treure un 3,5 i una altra és treure un 4 o un 4,5. I jo sóc dels que reclama fins la última dècima (ansia? No, justícia). L'estafador mai pot ser l'estafat.
Volia enfocar aquest post d'una altra manera, però bé, he anat escrivint i m'ha sortit això.
Salut i a reclamar !!
divendres, 19 d’octubre del 2007
Benvinguda
Vull donar la benvinguda a tots els meus lectors habituals, que sé que n'hi tinc almenys uns quants. Volia canviar d'aires, i bàsicament adaptar una nova plantilla, títol i format a les noves tendències textuals, que ja arrossego del meu antic blog.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)