Malauradament, avui he tornat a viure l'enèssim episodi d'ansietat. Probablement sigui l'expressió física de tot el que em passa ara mateix.
A nivell personal és com pitjor estic. Cada dia que passa em distancio de la gent que han estat al meu costat durant anys. El motiu exacte no el sé, però que uns s'enfadin amb mi sense jo saber per què, i uns altres ja m'ignorin quasi per complet... doncs no ho entenc. No em poden acusar de no fer-hi res al respecte. M'he mogut i m'he interessat per arreglar-ho, però mai ha sortit bé. Per sort encara em falta bastant per quedar-me sol.
A nivell d'estudis, no em va tant malament, però no estic com per tirar coets. Cometo errors tontos en alguns exàmens, i això em perjudica bastanta nota. Em costa concentra'm a classe. I això sumat a que aquest curs requereix major atenció i concentració que tots els anteriors, doncs ja podeu deduir la situació. Per fortuna, només ha passat mes i mig de classe, i el temps de reacció és suficient. A part, sóc dels que necessita un 5 per accedir a carrera (i això rebaixa la exigència), però està clar que com més alta sigui la mitja final, millor.
Em deixo coses al tinter, però prefereixo guardar forces per escriure i preparar el TdR.
Salut!
dimarts, 30 d’octubre del 2007
dimecres, 24 d’octubre del 2007
Pifies.com
José L. Rodríguez Zapatero: "Aprovaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya"
Aquesta ha sigut una de les grans frases de Zapatero que l'han marcat durant el segon tram d'aquesta legislatura. I el culebrón encara no ha acabat. Ja veurem que decideix el Constitucional...
Però ara ja podem afegir una altra frase, i aquesta molt probablement marcarà la seva pre-campanya i campanya electoral del març vinent: "El AVE llegará a Barcelona el 21 de diciembre de 2007". Doncs bé, com diu un bon amic meu anomenat Homer Simpson: "¡ESO ES MENTIRA!".
La frase en sí sembla que no té massa importància, però si la situem en un context determinat ens donarem compte que la cagada és monumental. En un partit que va disputar la selecció de fútbol de la gran pàtria espanyola, en els rétols publicitaris es podia llegir perfectament com RENFE anunciava l'arribada de l'AVE a Barcelona el 21 de desembre. És a dir, aquesta gent ja ha començat a fer una campanya publicitària (basats en les promeses del Govern de l'Estat) d'un producte que ni tant sols està acabat, i seguríssimament no ho estarà el 21-D.
Qui té la culpa de tot plegat? Els tècnics que no en tenen ni puta idea? OHL perquè el seu president es va presentar a les eleccions del Real Madrid? El Govern? Malauradament, i com passa en la prèvia d'unes eleccions, el partit del Govern es dóna pressa a construir grans infraestructures per utilitzar-les com a suports electorals. Al final existeix el risc que si aquestes obres van a un ritme frenètic, s'ignorin algunes mesures de seguretat, o simplement aquestes no s'acabin en òptimes condicions.
Sincerament, no m'agradaria estar en la pell de molts usuaris de Rodalines que s'han d'aixecar a les 5:30 del matí per ser a les 8 a l'institut o a la feina.
Ja veurem com acaba tot plegat.
Salut, i no prometeu tant!
Aquesta ha sigut una de les grans frases de Zapatero que l'han marcat durant el segon tram d'aquesta legislatura. I el culebrón encara no ha acabat. Ja veurem que decideix el Constitucional...
Però ara ja podem afegir una altra frase, i aquesta molt probablement marcarà la seva pre-campanya i campanya electoral del març vinent: "El AVE llegará a Barcelona el 21 de diciembre de 2007". Doncs bé, com diu un bon amic meu anomenat Homer Simpson: "¡ESO ES MENTIRA!".
La frase en sí sembla que no té massa importància, però si la situem en un context determinat ens donarem compte que la cagada és monumental. En un partit que va disputar la selecció de fútbol de la gran pàtria espanyola, en els rétols publicitaris es podia llegir perfectament com RENFE anunciava l'arribada de l'AVE a Barcelona el 21 de desembre. És a dir, aquesta gent ja ha començat a fer una campanya publicitària (basats en les promeses del Govern de l'Estat) d'un producte que ni tant sols està acabat, i seguríssimament no ho estarà el 21-D.
Qui té la culpa de tot plegat? Els tècnics que no en tenen ni puta idea? OHL perquè el seu president es va presentar a les eleccions del Real Madrid? El Govern? Malauradament, i com passa en la prèvia d'unes eleccions, el partit del Govern es dóna pressa a construir grans infraestructures per utilitzar-les com a suports electorals. Al final existeix el risc que si aquestes obres van a un ritme frenètic, s'ignorin algunes mesures de seguretat, o simplement aquestes no s'acabin en òptimes condicions.
Sincerament, no m'agradaria estar en la pell de molts usuaris de Rodalines que s'han d'aixecar a les 5:30 del matí per ser a les 8 a l'institut o a la feina.
Ja veurem com acaba tot plegat.
Salut, i no prometeu tant!
dimarts, 23 d’octubre del 2007
No anem bé
Començo la meva nova etapa de blogger escrivint un post que pretén transmetre la meva inseguretat sobre l'inici d'aquest curs.
Ja hem fet uns quants exàmens, i francament, n'hi ha de fredes i de calentes. Curiosament les bones notes provenen del que jo anomeno la púrria de la púrria: anglès i filosofia. Però el que em sorprèn de veritat són els 2 fiascos que m'he endut fins ara: tecnologia i història.
Història certament és de lletres, però és una assignatura que penso que té un contingut força útil (saber-te fragments o succesos de la història del teu territori penso que és interessant) però fins a cert punt. Per què fins a cert punt? Doncs molt senzill. La història està plagada de detalls de tot tipus: de caire personal, polític, econòmic, geogràfic..., Però ens hauríem de plantejar fins on aquests detalls són importants. Jo personalment crec que "entra" millor estudiar-se un gran apartat d'un tema (per exemple: Trienni Liberal) i a partir d'aqui la gent estudia els fets més importants i després a l'exàmen pot "decorar" aquests fets amb detalls que seríen el complement per arribar a la màxima nota. Si l'exàmen només es basa en detalls... podem plegar (jo el primer).
Ara bé, després està la teoria següent: Nosaltres sabíem en tota seguretat què era el que entraria a l'exàmen, però clar, jo almenys no era concient del "calibre" de les preguntes, i no em queixo del "calibre", em queixo dels critèris, perquè escriure 3 cares de foli per treure un 3,75 (i estas totalment convençut que respons exactament al que et pregunten, amb una mica de context històric) doncs et sents impotent (cert també que reconeixo haver-me deixat coses, però tantes com per arribar tan sols a un 3,75?). Estic dient tot això sense haver pogut veure encara l'exàmen (potser m'enduc alguna sorpreseta), però sincerament ja me les veig venir. Parlo d'això perquè tinc constància que el meu professor d'història em llegeix i m'agrada ja que pot captar les idees/critiques/opinions que escric aqui, i ho utilitzo com a eina comunicativa i a l'hora de divulgació per al lector en general.
Abans parlava dels critèris d'avaluació. Segons critèris de selectivitat (i ara parlo mirant a tecnologia) en preguntes amb resposta múltiple (tipo test, o vertader/fals) cada pregunta fallada (a part de tenir un valor 0) restarà un 30% d'una pregunta ben contestada. Critèri absolutament just i correcte, ja que penalitza al pavo que fa la quiniela i per tant saps amb més exactitud qui se sap les preguntes, però sense passar-se. Doncs sorpresa la nostra quan vam veure un exercici de valor 2 punts, amb 5 preguntes de vertader o fals, i segons les condicions d'aquell exercici, cada pregunta fallada anul·lava una de bona (tenia valor 0 i restava el 100% d'una bona). Per situar-vos millor: Si responies a totes les preguntes, 1 error i 4 ben contestades suposava una nota d'1,25 sobre 2. Havent fallat 2 i conestant bé a 3, la nota d'aquell exercici era 0,5 sobre 2. I a partir del tercer error ja donava la nota negativa. Al meu barri d'això se'n diu robar. Lo bo és que després vas a comentar-li a l'examinador i et diu: Oh, xiquets, són les condicions del problema. Doncs aquestes condicions porten una escopeta a la mà amb la intenció de robar-te els cuartos (ai no, els punts). Després les notes parlen per si soles: Màxima nota? un 5,75.
No em queixo perquè han sigut males notes, ja que realment me les mereixo (encara no he vist l'exàmen d'història [diós que pesat]), però una cosa és treure un 3,5 i una altra és treure un 4 o un 4,5. I jo sóc dels que reclama fins la última dècima (ansia? No, justícia). L'estafador mai pot ser l'estafat.
Volia enfocar aquest post d'una altra manera, però bé, he anat escrivint i m'ha sortit això.
Salut i a reclamar !!
Ja hem fet uns quants exàmens, i francament, n'hi ha de fredes i de calentes. Curiosament les bones notes provenen del que jo anomeno la púrria de la púrria: anglès i filosofia. Però el que em sorprèn de veritat són els 2 fiascos que m'he endut fins ara: tecnologia i història.
Història certament és de lletres, però és una assignatura que penso que té un contingut força útil (saber-te fragments o succesos de la història del teu territori penso que és interessant) però fins a cert punt. Per què fins a cert punt? Doncs molt senzill. La història està plagada de detalls de tot tipus: de caire personal, polític, econòmic, geogràfic..., Però ens hauríem de plantejar fins on aquests detalls són importants. Jo personalment crec que "entra" millor estudiar-se un gran apartat d'un tema (per exemple: Trienni Liberal) i a partir d'aqui la gent estudia els fets més importants i després a l'exàmen pot "decorar" aquests fets amb detalls que seríen el complement per arribar a la màxima nota. Si l'exàmen només es basa en detalls... podem plegar (jo el primer).
Ara bé, després està la teoria següent: Nosaltres sabíem en tota seguretat què era el que entraria a l'exàmen, però clar, jo almenys no era concient del "calibre" de les preguntes, i no em queixo del "calibre", em queixo dels critèris, perquè escriure 3 cares de foli per treure un 3,75 (i estas totalment convençut que respons exactament al que et pregunten, amb una mica de context històric) doncs et sents impotent (cert també que reconeixo haver-me deixat coses, però tantes com per arribar tan sols a un 3,75?). Estic dient tot això sense haver pogut veure encara l'exàmen (potser m'enduc alguna sorpreseta), però sincerament ja me les veig venir. Parlo d'això perquè tinc constància que el meu professor d'història em llegeix i m'agrada ja que pot captar les idees/critiques/opinions que escric aqui, i ho utilitzo com a eina comunicativa i a l'hora de divulgació per al lector en general.
Abans parlava dels critèris d'avaluació. Segons critèris de selectivitat (i ara parlo mirant a tecnologia) en preguntes amb resposta múltiple (tipo test, o vertader/fals) cada pregunta fallada (a part de tenir un valor 0) restarà un 30% d'una pregunta ben contestada. Critèri absolutament just i correcte, ja que penalitza al pavo que fa la quiniela i per tant saps amb més exactitud qui se sap les preguntes, però sense passar-se. Doncs sorpresa la nostra quan vam veure un exercici de valor 2 punts, amb 5 preguntes de vertader o fals, i segons les condicions d'aquell exercici, cada pregunta fallada anul·lava una de bona (tenia valor 0 i restava el 100% d'una bona). Per situar-vos millor: Si responies a totes les preguntes, 1 error i 4 ben contestades suposava una nota d'1,25 sobre 2. Havent fallat 2 i conestant bé a 3, la nota d'aquell exercici era 0,5 sobre 2. I a partir del tercer error ja donava la nota negativa. Al meu barri d'això se'n diu robar. Lo bo és que després vas a comentar-li a l'examinador i et diu: Oh, xiquets, són les condicions del problema. Doncs aquestes condicions porten una escopeta a la mà amb la intenció de robar-te els cuartos (ai no, els punts). Després les notes parlen per si soles: Màxima nota? un 5,75.
No em queixo perquè han sigut males notes, ja que realment me les mereixo (encara no he vist l'exàmen d'història [diós que pesat]), però una cosa és treure un 3,5 i una altra és treure un 4 o un 4,5. I jo sóc dels que reclama fins la última dècima (ansia? No, justícia). L'estafador mai pot ser l'estafat.
Volia enfocar aquest post d'una altra manera, però bé, he anat escrivint i m'ha sortit això.
Salut i a reclamar !!
divendres, 19 d’octubre del 2007
Benvinguda
Vull donar la benvinguda a tots els meus lectors habituals, que sé que n'hi tinc almenys uns quants. Volia canviar d'aires, i bàsicament adaptar una nova plantilla, títol i format a les noves tendències textuals, que ja arrossego del meu antic blog.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)