Aquesta seria la paraula que defineix millor la sensació que tinc després de fer la primera classe de matemàtiques de la meva vida.
He de reconéixer que al principi estava una mica nerviós i a l'hora impacient. Pensava que no tindria suficient temps per explicar tot el tema que tocava, però finalment me'n he sortit prou bé. Pels companys que m'escoltaven segurament haurà sigut una classe algo farragosa, ja que només disposava d'uns 45 minuts per explicar el Binomi de Newton, amb exemples i demostracions incloses, i no em podia arriscar a "columpiar-me" gaire per no tenir que córrer al final. Penso que el fet de preparar-se a fons una cosa que has de fer en un curt termini de temps no serveix, ja que quan arribes al moment de fer-ho acabes improvitzant, i acaba sent millor. Avui la majoria dels companys que s'han quedat amb mi m'han assegurat que ho han entés prou bé, però la prova definitiva que em demostrarà això la passaré demà.
Ha sigut una experiència força interessant i m'ha convençut encara més del que vull fer en el futur.
El treball de recerca segueix evolucionant, i un cop acabi amb el treball de camp, enllestiré tota la part de teoria i ja podré ultimar els detalls que em quedaràn. M'agrada el que faig :)
Abans d'acabar el post vull agraïr als meus companys de classe la seva colaboració, per participar en la part experimental del meu treball, i també agraïr al meu tutor el fet d'ajudar-me a desenvolupar el TdR i sobretot per cedir-me part del seu temps per a que jo pugui fer les classes i passar la prova als meus companys.
Bé, aquest últim paràgraf l'hauré de repetir el dia 5 o 6 de febrer, però ja m'anticipo :)
Salut i gràcies !
dilluns, 5 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada